Video de Els amants

Ovidi Montllor- Els amants, Vicent Andres Estellés

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."



Vicent Andres Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. La seva obra poètica es caracteritza per el seu llenguatje coloquial i per el seu reflexa, sovint irònic, de la realitat cotidiana, son també dignes de mencionar els seus poemes amorosos i existencialistes. Al 1978 va obtenir el premi d'honor a les lletres catalanes i en 1984 el premi de les lletres de la comunitat valenciana.
Va morir a València, el 27 de març de 1993.