La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX, el període literari que va des del final de la Decadència fins al Modernisme
L'absolutisme tindrà el darrer dels seus episodis durant el regnat d'Isabel II. Els conflictes se succeeixen durant tot el segle XIX. Les tres guerres carlines, els fets de 1835 amb la primera crema massiva de convents i la insurrecció de la Ciutat Comtal envers Espartero el 1843, la Jamància, en són els episodis més tràgics. Fou el preludi del nacionalisme que es va fer visible a finals del segle XIX.
La Renaixença és consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat. És reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'edat mitjana. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria.
Els autors més importants d'aquest moviment van ser:
La poesia:
-Bonaventura Carles Aribau
-Manuel Milà i Fontanals
-Joaquim Rubió i Ors
-Jacint Verdaguer i Santaló
El teatre:
-Àngel Guimerà i Jorge
La narrativa:
-Narcís Oller
La pintura:
-Claudi Lorenzale
-Lluís Rigalt
