jueves, 26 de mayo de 2011

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

Víctor Català (l'Escala, 1869-1966). Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Filla d'una família de propietaris rurals. Va viure de la renda familiar al seu poble natal fins al 1904, que alternà l'Escala amb Barcelona. De formació autodidacta i dotada de gran sensibilitat, des de petita va ser una gran lectora. Els coneixements que tenia d'italià i francès li van permetre ampliar les seves lectures. Va viatjar per Europa, sobretot per Itàlia, cosa que incrementà la seva cultura. Va intentar ser escriptora des de molt jove, però no es donà a conèixer fins el 1898, essent premiada als Jocs Florals d'Olot pel monòleg La infanticida i el poema El llibre nou. Però on realment era excel·lent va ser en el terreny de la narrativa. L'any 1902 publicà el primer recull, Drames rurals, sota el pseudònim de Víctor Català, cosa que provocà certa polèmica sobre un tipus de literatura massa crua, que s'agreujà quan es descobrí que sota el pseudònim s'amagava una dona. La seva narrativa es pot dividir cronològicament en tres etapes. La primera abasta els anys 1902 al 1907, durant el quals publicà Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), i la novel·la Solitud (1905). Després dels atacs dels noucentistes contra els modernistes, el 1918 reprèn la seva producció amb la novel·la Un film (3.000 metres), publicada el 1920, La mare Balena (1920), Marines (1928) i Contrallums (1930). La tercera etapa s'inicia després de la superació de la guerra i de la mort de la seva mare, amb Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). El conjunt de la seva obra narrativa correspon al que s'ha anomenat "naturalismerural" o "ruralisme".

Joan Maragall

Joan Maragall va néixer a Barcelona al 1860. Va estudiar batxillerat i, un cop acabat, va posar-se a treballar al despatx del seu pare. Com que no li va agradar la tradició familiar, es va llicenciar en dret a la universitat de Barcelona tot i que mai va arribar a exercir-la. Al 1890 Joan Maragall va entrar com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on va publicar més de 200 articles de diferents temes. El 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tingué tretze fills. Aquell any, també va començar la seva col·laboració en "L'Avenç", on va publicar alguns poemes i un article sobre Nietzsche, del qual fou l'introductor a Catalunya. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878. Tres anys més tard guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el 1894 guanyà l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el conegut poema La sardana. El 1903 va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès. L'any 1904 el proclamaren Mestre en Gai Saber. Arran de la Setmana Tràgica va publicar una sèrie d'articles a "La Veu de Catalunya" que produïren un gran impacte en l'opinió pública. El 1911 l'anomenaren membre de l'IEC. El 20 de desembre de 1911, va morir a barcelona d'una malaltia.

jueves, 19 de mayo de 2011

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans.

jueves, 28 de abril de 2011

La renaixença

La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX, el període literari que va des del final de la Decadència fins al Modernisme
L'absolutisme tindrà el darrer dels seus episodis durant el regnat d'Isabel II. Els conflictes se succeeixen durant tot el segle XIX. Les tres guerres carlines, els fets de 1835 amb la primera crema massiva de convents i la insurrecció de la Ciutat Comtal envers Espartero el 1843, la Jamància, en són els episodis més tràgics. Fou el preludi del nacionalisme que es va fer visible a finals del segle XIX.
La Renaixença és consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat. És reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'edat mitjana. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria.

Els autors més importants d'aquest moviment van ser:

La poesia:
-Bonaventura Carles Aribau
-Manuel Milà i Fontanals
-Joaquim Rubió i Ors
-Jacint Verdaguer i Santaló
El teatre:
-Àngel Guimerà i Jorge
La narrativa:
-Narcís Oller
La pintura:
-Claudi Lorenzale
-Lluís Rigalt

jueves, 9 de diciembre de 2010

Yassin

El divendres vaig estar tota la tarda a casa.
Dissabte vaig sortir de amb els amics.
Vaig arribar a casa a les 12 de la nit.
Diumenge vaig anar a ajudar al meu pare a la tenda.
Dilluns no faig fer res en tot el dia, fins la tarda que faig sortir a fer un volta els amics.
Dimarts vaig anar de al Barcelona amb el amics.
I dimecres no vaig fer res.

5 dies de pau i tranquilitat... OT

Tot començà el divendres, aquella nit me'n vaig anar cap a la cerdanya. Allà, no hi han gaires coses que m'agradin, però la meva mare hi volia anar i hi vam anar. Vaig fer el gandul tot el dissabte fins ben entrada la tarda. Cap a les cinc de la tarda vaig anar a Puigcerdà a veure una pel·lícula al cinema, Harry Potter i les relíquies de la mort. Una pel·lícula molt interessant, divertida i molt semblant al llibre. Diumenge vaig llevarme tard, molt tard. Vam anar a dinar a un restaurant que hi ha a Llívia, el poblet a on estic. Després vam anar a casa a descansar, no fos cas que m'erniés. Vaig passar-me la tarda jugant a la Xbox360. Dilluns vam tornar a Sabadell. A la nit, com que no podía dormir, vaig quedar amb els amics i vam anar a fer una "volta" pel parc Catalunya perquè ells tampoc podien dormir. Amb els ulls vermells per culpa dels llums del parc Catalunya que estan molt forts i amb la vista borrosa per culpa de la boira, vaig aconsequir arribar a casa amb les meves amigues María i Joana.
Va ser una nit memorable. Dimarts vam quedar pel matí l'Ale, l'Ari, el Juanma i jo per fer un treball molt interessant i instructiu sobre la revolució francesa. Vam dinar a casa l'Ari i a la tarda vam acabar el treball. Vaig anar a casa i em vaig ficar a l'ordinador fins que me'n vaig anar a casa l'àvia a dormir perquè la meva mare tenia un sopar a Barcelona. A casa de la meva àvia em vaig empassar dues pel·lícules que feien per la televisió. L'endemà em vaig llevar d'hora i me'n vaig anar a casa a "fer feina" fins al migdia. Vaig passar una tarda molt divertida jugant a la Xbox360 amb l'Àxel i amb companyia de l'Ari i el Pons. Quan van marxar, vaig anar a l'ordinador una estona i, finalment me'n vaig anar a dormir. Per desgràcia ja torno a estar a l'escola, fent una classe i matant-me a escriure perquè no tinc res millor a fer. Això és el que he fet jo aquest pont.