Joan Maragall

Joan Maragall va néixer a Barcelona al 1860. Va estudiar batxillerat i, un cop acabat, va posar-se a treballar al despatx del seu pare. Com que no li va agradar la tradició familiar, es va llicenciar en dret a la universitat de Barcelona tot i que mai va arribar a exercir-la. Al 1890 Joan Maragall va entrar com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on va publicar més de 200 articles de diferents temes. El 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tingué tretze fills. Aquell any, també va començar la seva col·laboració en "L'Avenç", on va publicar alguns poemes i un article sobre Nietzsche, del qual fou l'introductor a Catalunya. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878. Tres anys més tard guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el 1894 guanyà l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el conegut poema La sardana. El 1903 va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès. L'any 1904 el proclamaren Mestre en Gai Saber. Arran de la Setmana Tràgica va publicar una sèrie d'articles a "La Veu de Catalunya" que produïren un gran impacte en l'opinió pública. El 1911 l'anomenaren membre de l'IEC. El 20 de desembre de 1911, va morir a barcelona d'una malaltia.