El divendres vaig estar tota la tarda a casa.
Dissabte vaig sortir de amb els amics.
Vaig arribar a casa a les 12 de la nit.
Diumenge vaig anar a ajudar al meu pare a la tenda.
Dilluns no faig fer res en tot el dia, fins la tarda que faig sortir a fer un volta els amics.
Dimarts vaig anar de al Barcelona amb el amics.
I dimecres no vaig fer res.
jueves, 9 de diciembre de 2010
5 dies de pau i tranquilitat... OT
Tot començà el divendres, aquella nit me'n vaig anar cap a la cerdanya. Allà, no hi han gaires coses que m'agradin, però la meva mare hi volia anar i hi vam anar. Vaig fer el gandul tot el dissabte fins ben entrada la tarda. Cap a les cinc de la tarda vaig anar a Puigcerdà a veure una pel·lícula al cinema, Harry Potter i les relíquies de la mort. Una pel·lícula molt interessant, divertida i molt semblant al llibre. Diumenge vaig llevarme tard, molt tard. Vam anar a dinar a un restaurant que hi ha a Llívia, el poblet a on estic. Després vam anar a casa a descansar, no fos cas que m'erniés. Vaig passar-me la tarda jugant a la Xbox360. Dilluns vam tornar a Sabadell. A la nit, com que no podía dormir, vaig quedar amb els amics i vam anar a fer una "volta" pel parc Catalunya perquè ells tampoc podien dormir. Amb els ulls vermells per culpa dels llums del parc Catalunya que estan molt forts i amb la vista borrosa per culpa de la boira, vaig aconsequir arribar a casa amb les meves amigues María i Joana.
Va ser una nit memorable. Dimarts vam quedar pel matí l'Ale, l'Ari, el Juanma i jo per fer un treball molt interessant i instructiu sobre la revolució francesa. Vam dinar a casa l'Ari i a la tarda vam acabar el treball. Vaig anar a casa i em vaig ficar a l'ordinador fins que me'n vaig anar a casa l'àvia a dormir perquè la meva mare tenia un sopar a Barcelona. A casa de la meva àvia em vaig empassar dues pel·lícules que feien per la televisió. L'endemà em vaig llevar d'hora i me'n vaig anar a casa a "fer feina" fins al migdia. Vaig passar una tarda molt divertida jugant a la Xbox360 amb l'Àxel i amb companyia de l'Ari i el Pons. Quan van marxar, vaig anar a l'ordinador una estona i, finalment me'n vaig anar a dormir. Per desgràcia ja torno a estar a l'escola, fent una classe i matant-me a escriure perquè no tinc res millor a fer. Això és el que he fet jo aquest pont.
Va ser una nit memorable. Dimarts vam quedar pel matí l'Ale, l'Ari, el Juanma i jo per fer un treball molt interessant i instructiu sobre la revolució francesa. Vam dinar a casa l'Ari i a la tarda vam acabar el treball. Vaig anar a casa i em vaig ficar a l'ordinador fins que me'n vaig anar a casa l'àvia a dormir perquè la meva mare tenia un sopar a Barcelona. A casa de la meva àvia em vaig empassar dues pel·lícules que feien per la televisió. L'endemà em vaig llevar d'hora i me'n vaig anar a casa a "fer feina" fins al migdia. Vaig passar una tarda molt divertida jugant a la Xbox360 amb l'Àxel i amb companyia de l'Ari i el Pons. Quan van marxar, vaig anar a l'ordinador una estona i, finalment me'n vaig anar a dormir. Per desgràcia ja torno a estar a l'escola, fent una classe i matant-me a escriure perquè no tinc res millor a fer. Això és el que he fet jo aquest pont.
jueves, 2 de diciembre de 2010
jueves, 18 de noviembre de 2010
7.1 Neologismes
1- Neologia de forma:
Per derivació: Ganivetada (de ganivet)
Per Composició: Hispanoamericà
Per lexicalització d'unes sigles: IES ( Institut d'Educació Secundària)
Per escurçament: Cine (cinema)
2- Neologia de significat:
Wifi
3- Manlleus lingüístics:
De llengües modernes: Pendrive (llapis de memòria)
Del llatí o grec antic: Carpe diem (viu el moment)
7.2 Sigles:
ABS (area bàsica de salud)
ACNUR (alta comissaria de les nacions unides per als refugiats)
ADP (difosat d'adenosina)
AEB (associació espanyola de banca privada)
AEC (comissió d'energia atòmica)
Per derivació: Ganivetada (de ganivet)
Per Composició: Hispanoamericà
Per lexicalització d'unes sigles: IES ( Institut d'Educació Secundària)
Per escurçament: Cine (cinema)
2- Neologia de significat:
Wifi
3- Manlleus lingüístics:
De llengües modernes: Pendrive (llapis de memòria)
Del llatí o grec antic: Carpe diem (viu el moment)
7.2 Sigles:
ABS (area bàsica de salud)
ACNUR (alta comissaria de les nacions unides per als refugiats)
ADP (difosat d'adenosina)
AEB (associació espanyola de banca privada)
AEC (comissió d'energia atòmica)
| ACNUR | Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats |
| ADN (o DNA) | acid desoxiribonucleic (deoxyribonucleic acid) |
| ADP | difosfat d’adenosina |
| AEB | Associació Espanyola de Banca Privada |
| AEC | Comissió d’Energia Atòmica (Atomic Energy Commision) |
| AFE | Associació de Futbolistes Espanyols |
| AFRO | Actius Financers amb Retenció en Origen |
| AI | Amnistia Internacional |
| AID | Associació Internacional de Desenrotllament |
| AISS | Associació Internacional de Seguretat Social |
| AME (o EMA) | Acord Monetari Europeu (European Monetary Agreement) |
| AMPA | Associació de Mares i Pares d'Alumnes |
jueves, 11 de noviembre de 2010
Diari Ara
Ara vol ser un diari sensacionalista català. Només serà en format web. Hi han bastants famosos, el Toni Solé, l'Albert Om, el Toni Bassas. Volen fer un diari diferent, amb el centre a Catalunya.
jueves, 4 de noviembre de 2010
Les notícies
Bé, jo comentaré el diari Marca, El 9 i l'As. La notícia del Madrid.
Marca: Titular: Este equipo huele a décima! (Madrid) Diuen això quan el Madrid només va poder aconseguir un empat i pels pels. Clarament una premsa madridista.
El 9: Titular: Hi ha dies que només marca un gol (Messi). En un costat: Un gol al final rescata al Madrid del ridícul a Milà. Premsa barcelonista. En aquest cas critiquen al madrid en comptes d'elogiar-l'ho.
As: Titular: Mourinho como en casa. Això ho diuen quan el van estar apuntat amb un laser durant el partit i quan les grades estàven plenes de pancartes contra ell. A sota del titular: El Barça no pudo contra el Copenhague. Premsa madridista.
Marca: Titular: Este equipo huele a décima! (Madrid) Diuen això quan el Madrid només va poder aconseguir un empat i pels pels. Clarament una premsa madridista.
El 9: Titular: Hi ha dies que només marca un gol (Messi). En un costat: Un gol al final rescata al Madrid del ridícul a Milà. Premsa barcelonista. En aquest cas critiquen al madrid en comptes d'elogiar-l'ho.
As: Titular: Mourinho como en casa. Això ho diuen quan el van estar apuntat amb un laser durant el partit i quan les grades estàven plenes de pancartes contra ell. A sota del titular: El Barça no pudo contra el Copenhague. Premsa madridista.
jueves, 28 de octubre de 2010
Ramón Llull
1-
Va néixer l'any 1232 a Mallorca. Durant la seva joventut va ser senescal i majodrdom. Es va casar al 1257 amb Blanca de Picany, amb qui va tenir 2 fills, Domènech i Magdalena. Va sentir-se cridat per a déu, i va deixar la seva bona vida per dedicar-se a convertir infidels en creients mitjançant la persuasió amb llibres i la fundanció de monestirs. Va viatjar per diversos països d' europa. Va morir el 1325 tornant d'un viatge a tuníssia.
Llibre de les meravelles (1288)
Llibre de les bèsties (1288)
Arbre de sciència (1296)
Ars magna generalis ultima (1306)
3.1-
Can lo Lleó fo elegit rei, ell féu un bell sermó denant son poble, e dix aquestes paraules:
-“ Senyors, volentats és de vosaltres que jo sia rei. Tots sapiats que ofici de rei és molt perillós, e és de gran treball. Perillós és, car per los pecats del rei s'esdevé moltes vagades, que Déus tramet en terra fam, e malauties, e mort, e guerres; e açò mateix fa per pecat del poble. E per açò és a rei perillosa cosa regnar, e son regnar és cosa perillosa a tot son poble. E car sia gran treball a rei governar si mateix e son poble, per açò vos prec tots ensems que em donets consellers qui m'ajuden.”
A tots los barons e al poble d'aquella cort plagueren les paraules que havia dites lo rei e tots se tingueren per bé avenguts a l'elecció del rei. Acord fo emprés que l'Ós , e le Lleopard, e l'Onsa, e la Serp, e el Llop fossen consellers del rei.
Molt desplac a Na Renard , car no l'havien elegida en ésser conseller del rei; e en presència de la cort dix aquestes paraules:
-“ Segons que es troba escrit en l'Evangeli, Jesucrit, que és rei del cel e de la terra, volc haver amistat e companyia d'homs simples e humils; e per açò elegí los apostols, qui eren hòmens simples e pobres, a significança que en la sua virtut los exalçàs, e que ells ne fossen pus humils. A esmenda de tots vosaltres, dic que a mi seria semblant que el rei degués haver en son consell bèsties simples e humils, per ço que no s'ergullassen per poder ne per llinatge, ne que ab lo rei no es volguessen agolejar, e que a les bèsties simples e qui viuen d'herba, fos eiximpli d'esperança e d'humilitat”
A l'Aurifany, e al Senglar, e al Boc, E al Moltó, E ales altres bèsties qui vivien d'herbes, parec bé ço que deia Na Renard; e tots aquests consellaren al rei que Na Renard, que era bé parlant e havia gran saviesa, fos del consell del rei.
En gran consirer foren l'Ós, e el Lleopard, e l'Onsa, con oïrenque Na Renard fos del consell del rei; car gran paor hagren que Na Renard, ab sa parlaria e mestria, no els faés venir en ira del rei.
-“Sènyer-dix lo Lleopard al rei-, en vostra cort és lo Gall, qui és bell en persona, e és savi. Molt mills se cové que ell sia de vostre consell que Na Renard.”
Lo Lleopard dix que no es cové a consell de rei ésser dues persones que per natura sien en malvolença, car per la mala volentat que han, s'en poria torbar lo consell del rei. De l'altra part parlà Na Renard, e dix que al consell del rei se tanyia que hi fossen belles bèsties e grans, així com l'Orifany, e el Senglar, e el Boc, e el Moltó, e el Cervo; car en presència del rei se cové de bellesa de persona.
En volentat fo lo rei que Na Renard e sos companyons fossen de la cort e de son consell; e fóra fet, mas que lo Lleopard dix al rei secretament estes paraules:
-“Sènyer, un comte havia guerra ab un rei; e car lo comte no era tan poderós com lo rei, ajudà's ab mestria de la guerra del rei, ço és saber, que aquell comte secretament donà grans dons a l'escrivà del rei per tant que li faés saber tots els ardits que el rei faria en sa guerra contra ell. E per ço aquell escrivà empatxava lo poder del rei, que no podia venir a fi de la gerra del comte.
Can lo Lleopard hac finides ses paraules, e el Lleó hac entesa la semblança, ell dix que el Gall fos de sa cort, e no volc que Na Renard fos de sa cort, per ço que no faés saber a l'Orifan, e a les bèsties que vivien d'herba, l'ardit del rei ni de sos companyons.
3.2-
És un text escrit amb català antic, costa molt d'entendre però és una faula que parla sobre el poder.
4-
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/obrescat.htm
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm
http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi
Va néixer l'any 1232 a Mallorca. Durant la seva joventut va ser senescal i majodrdom. Es va casar al 1257 amb Blanca de Picany, amb qui va tenir 2 fills, Domènech i Magdalena. Va sentir-se cridat per a déu, i va deixar la seva bona vida per dedicar-se a convertir infidels en creients mitjançant la persuasió amb llibres i la fundanció de monestirs. Va viatjar per diversos països d' europa. Va morir el 1325 tornant d'un viatge a tuníssia.
2-
Llibre d'Amic e Amat (1283)Llibre de les meravelles (1288)
Llibre de les bèsties (1288)
Arbre de sciència (1296)
Ars magna generalis ultima (1306)
3.1-
Can lo Lleó fo elegit rei, ell féu un bell sermó denant son poble, e dix aquestes paraules:
-“ Senyors, volentats és de vosaltres que jo sia rei. Tots sapiats que ofici de rei és molt perillós, e és de gran treball. Perillós és, car per los pecats del rei s'esdevé moltes vagades, que Déus tramet en terra fam, e malauties, e mort, e guerres; e açò mateix fa per pecat del poble. E per açò és a rei perillosa cosa regnar, e son regnar és cosa perillosa a tot son poble. E car sia gran treball a rei governar si mateix e son poble, per açò vos prec tots ensems que em donets consellers qui m'ajuden.”
A tots los barons e al poble d'aquella cort plagueren les paraules que havia dites lo rei e tots se tingueren per bé avenguts a l'elecció del rei. Acord fo emprés que l'Ós , e le Lleopard, e l'Onsa, e la Serp, e el Llop fossen consellers del rei.
Molt desplac a Na Renard , car no l'havien elegida en ésser conseller del rei; e en presència de la cort dix aquestes paraules:
-“ Segons que es troba escrit en l'Evangeli, Jesucrit, que és rei del cel e de la terra, volc haver amistat e companyia d'homs simples e humils; e per açò elegí los apostols, qui eren hòmens simples e pobres, a significança que en la sua virtut los exalçàs, e que ells ne fossen pus humils. A esmenda de tots vosaltres, dic que a mi seria semblant que el rei degués haver en son consell bèsties simples e humils, per ço que no s'ergullassen per poder ne per llinatge, ne que ab lo rei no es volguessen agolejar, e que a les bèsties simples e qui viuen d'herba, fos eiximpli d'esperança e d'humilitat”
A l'Aurifany, e al Senglar, e al Boc, E al Moltó, E ales altres bèsties qui vivien d'herbes, parec bé ço que deia Na Renard; e tots aquests consellaren al rei que Na Renard, que era bé parlant e havia gran saviesa, fos del consell del rei.
En gran consirer foren l'Ós, e el Lleopard, e l'Onsa, con oïrenque Na Renard fos del consell del rei; car gran paor hagren que Na Renard, ab sa parlaria e mestria, no els faés venir en ira del rei.
-“Sènyer-dix lo Lleopard al rei-, en vostra cort és lo Gall, qui és bell en persona, e és savi. Molt mills se cové que ell sia de vostre consell que Na Renard.”
Lo Lleopard dix que no es cové a consell de rei ésser dues persones que per natura sien en malvolença, car per la mala volentat que han, s'en poria torbar lo consell del rei. De l'altra part parlà Na Renard, e dix que al consell del rei se tanyia que hi fossen belles bèsties e grans, així com l'Orifany, e el Senglar, e el Boc, e el Moltó, e el Cervo; car en presència del rei se cové de bellesa de persona.
En volentat fo lo rei que Na Renard e sos companyons fossen de la cort e de son consell; e fóra fet, mas que lo Lleopard dix al rei secretament estes paraules:
-“Sènyer, un comte havia guerra ab un rei; e car lo comte no era tan poderós com lo rei, ajudà's ab mestria de la guerra del rei, ço és saber, que aquell comte secretament donà grans dons a l'escrivà del rei per tant que li faés saber tots els ardits que el rei faria en sa guerra contra ell. E per ço aquell escrivà empatxava lo poder del rei, que no podia venir a fi de la gerra del comte.
Can lo Lleopard hac finides ses paraules, e el Lleó hac entesa la semblança, ell dix que el Gall fos de sa cort, e no volc que Na Renard fos de sa cort, per ço que no faés saber a l'Orifan, e a les bèsties que vivien d'herba, l'ardit del rei ni de sos companyons.
3.2-
És un text escrit amb català antic, costa molt d'entendre però és una faula que parla sobre el poder.
4-
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/obrescat.htm
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm
http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi
jueves, 21 de octubre de 2010
Ovidi Montllor- Els amants, Vicent Andres Estellés
ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
Vicent Andres Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. La seva obra poètica es caracteritza per el seu llenguatje coloquial i per el seu reflexa, sovint irònic, de la realitat cotidiana, son també dignes de mencionar els seus poemes amorosos i existencialistes. Al 1978 va obtenir el premi d'honor a les lletres catalanes i en 1984 el premi de les lletres de la comunitat valenciana.
Va morir a València, el 27 de març de 1993.
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
Vicent Andres Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. La seva obra poètica es caracteritza per el seu llenguatje coloquial i per el seu reflexa, sovint irònic, de la realitat cotidiana, son també dignes de mencionar els seus poemes amorosos i existencialistes. Al 1978 va obtenir el premi d'honor a les lletres catalanes i en 1984 el premi de les lletres de la comunitat valenciana.
Va morir a València, el 27 de març de 1993.
jueves, 30 de septiembre de 2010
L'estafa del Quart Cinturó - Activitat 3
Ara analitzarem el text de vilaweb.cat , que és el que ens ha tocat.
ESTRUCTURA DEL TEXT:
1- Títol - El cost real del quart cinturó es podria multiplicar per dos.
2- Introducció - El ministeri hauria mentit sobre el cost real de la obra per tal de fer-la
3- Desenvolupament - Fet: Que el quart cinturó valdra dues vegades més del què han dit. Conseqüència: No surten els comptes, valdra molt més del què s'havia dit i no es rentable.
4- Conclusió - La viabilitat del projecte, les conseqüències socials i econòmiques per la població, i manifestacions que es volen fer per intentar parar l'obra.
LA COHESIÓ:
Repetició: repeteix molt quart cinturó i el preu econòmic, és el fet més important de la notícia.
Substitució lèxica: al quart cinturó també l'anomenen proposta per el nou traçat i projecte.
Substitució pronominal: no se'n veuen gaires en aquest text.
El·lipsi: hi ha algun tros del text que parla del quart cinturó que està sobreentès que parla d'ell.
Connectors: n'utilitza. Encara que, si, per això...
Signes de puntuació: Utilitza punts i apart, punt i seguit i comes.
L'ADEQUACIÓ:
És un text que està escrit per gent d'una certa edat, no és un text per a nens. Està escrit en situació formal. Hi ha varietat dialectal i utilitza un registre formal.
LA CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:
No hi han faltes ortogràfiques que poguem detectar, no hi ha cap falta morfològica ni sintàctica. Tampoc hi han falte lèxiques visibles.
ESTRUCTURA DEL TEXT:
1- Títol - El cost real del quart cinturó es podria multiplicar per dos.
2- Introducció - El ministeri hauria mentit sobre el cost real de la obra per tal de fer-la
3- Desenvolupament - Fet: Que el quart cinturó valdra dues vegades més del què han dit. Conseqüència: No surten els comptes, valdra molt més del què s'havia dit i no es rentable.
4- Conclusió - La viabilitat del projecte, les conseqüències socials i econòmiques per la població, i manifestacions que es volen fer per intentar parar l'obra.
LA COHESIÓ:
Repetició: repeteix molt quart cinturó i el preu econòmic, és el fet més important de la notícia.
Substitució lèxica: al quart cinturó també l'anomenen proposta per el nou traçat i projecte.
Substitució pronominal: no se'n veuen gaires en aquest text.
El·lipsi: hi ha algun tros del text que parla del quart cinturó que està sobreentès que parla d'ell.
Connectors: n'utilitza. Encara que, si, per això...
Signes de puntuació: Utilitza punts i apart, punt i seguit i comes.
L'ADEQUACIÓ:
És un text que està escrit per gent d'una certa edat, no és un text per a nens. Està escrit en situació formal. Hi ha varietat dialectal i utilitza un registre formal.
LA CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:
No hi han faltes ortogràfiques que poguem detectar, no hi ha cap falta morfològica ni sintàctica. Tampoc hi han falte lèxiques visibles.
jueves, 23 de septiembre de 2010
Els secrets de la Viquipèdia - Activitat 2
1- Si que hem utilitzat la viquipèdia, però mai hi hem fet cap aportació.
2- Creiem que les enciclopèdies de paper les fan les editorials de llibres.
3-
a) En una enciclopèdia de paper només hi pot escriure gent qualificada, a una enciclopèdia col·laborativa tothom qui es registri i tingui ganes d'escriure.
b) Vol dir que ho escriuen perquè volen escriure-ho, que no és obligat escriure-hi. Creiem que el que els motiva es el tema del qual escriuen.
c) No, creiem que un treball es pitjor si no t'agrada d'un que si que t'agrada. Si el que a tu t'agrada és escriure sobre un tema doncs nomes cal escriure.
4- Creiem que està mol bé que ja s'hagi arribat a aquest nombre de publicacions, però si la gent col·laborés més i fós més activa amb activitats socials d'aquest tipus, es podrien aconseguir moltes més entrades de les que hi han.
5- Han vedat l'ús de la Viquipèdia perquè els alumnes la utilitzaven i, com que moltes informacions no són del tot correctes o erronies del tot, els estudiants s'equivocaven i tenien la excusa de la Viquipèdia, ara no la poden utilitzar ni citar en treballs ni examens.
6- Penso que ens venen el que volen, nomes rebem una petita part de tota la informació i de tot el que passa, els mitjans de comunicacio estan manipulats perquè diguin el que algú vol que diguin. És una mica greu que les empreses manipulin dades de la viquipèdia tan sols per quedar bé o per amagar coses de les que fan.
7- Són castells, respecte a la frase que hi ha a la foto soposem que es refereix a què un castell no el pot fer una sola persona, que es necessita més gent per fer-l'ho, igual que l'aprenentatge.
Bé, fins aquí la segona feina del blog.
2- Creiem que les enciclopèdies de paper les fan les editorials de llibres.
3-
a) En una enciclopèdia de paper només hi pot escriure gent qualificada, a una enciclopèdia col·laborativa tothom qui es registri i tingui ganes d'escriure.
b) Vol dir que ho escriuen perquè volen escriure-ho, que no és obligat escriure-hi. Creiem que el que els motiva es el tema del qual escriuen.
c) No, creiem que un treball es pitjor si no t'agrada d'un que si que t'agrada. Si el que a tu t'agrada és escriure sobre un tema doncs nomes cal escriure.
4- Creiem que està mol bé que ja s'hagi arribat a aquest nombre de publicacions, però si la gent col·laborés més i fós més activa amb activitats socials d'aquest tipus, es podrien aconseguir moltes més entrades de les que hi han.
5- Han vedat l'ús de la Viquipèdia perquè els alumnes la utilitzaven i, com que moltes informacions no són del tot correctes o erronies del tot, els estudiants s'equivocaven i tenien la excusa de la Viquipèdia, ara no la poden utilitzar ni citar en treballs ni examens.
6- Penso que ens venen el que volen, nomes rebem una petita part de tota la informació i de tot el que passa, els mitjans de comunicacio estan manipulats perquè diguin el que algú vol que diguin. És una mica greu que les empreses manipulin dades de la viquipèdia tan sols per quedar bé o per amagar coses de les que fan.
7- Són castells, respecte a la frase que hi ha a la foto soposem que es refereix a què un castell no el pot fer una sola persona, que es necessita més gent per fer-l'ho, igual que l'aprenentatge.
Bé, fins aquí la segona feina del blog.
jueves, 16 de septiembre de 2010
Qui som?
Nosaltres som el Yassine i l'Ot. Em fet aquest blog per poder treballar amb el que ens dongui el Jaume.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)